Història

Hi ha constància de l'existència d'un hospital a la ciutat de Valls des del segle XIII. En concret, un document de l'any 1259 parla de l'Hospital de Valls, tot i que és molt possible que ja existís des de feia uns anys, segurament des de la primera meitat d'aquest mateix segle XIII.

A partir d'aquestes dates, diversos noms testimonien aquesta llarga tradició hospitalària. Noms com l'Hospital de Santa Magdalena, el Convent-Hospital de Sant Antoni, l'Hospital de Donadeu també conegut com l'Hospital Vell, l'Hospital de Santa Anna altrament dit l'Hospital Nou, l'Hospital de Sant Roc, l'Hospital de Sant Francesc, fins arribar al Pius Hospital actual.

Les ubicacions d'aquests diferents hospitals al llarg d'aquests més de 750 anys són conegudes, amb les respectives i interessants històries, moltes vegades lligades a l'esdevenir dels fets propis de cada època, i, per tant, són testimonis reals de l'evolució global de la ciutat des de l'època medieval fins als nostres dies.

D'altra banda, el finançament i l'administració dels diversos hospitals en el transcurs d'aquests segles ha estat variat, des de deixes testamentàries i almoines, fins a la participació del municipi, passant per les distintes ordes religioses que han existit i arribant als temps actuals.

També es fan evidents els canvis pel que fa al concepte mateix d'hospital i al tipus d'assistència que s'ha desenvolupat en cada moment. Així, des de l'hospital que actuava més com a leproseria, a l'hospital que estava més especialitzat a tenir cura de malalties concretes (com l'Hospital de Sant Antoni, que s'encarregava dels malalts d'ergotisme, una malaltia produïda per la ingesta de pa fet amb farines de sègol en mal estat i que provocava greus problemes circulatoris a les extremitats), passant pel que se centrava en les malalties infeccioses de l'època o, com l'Hospital Donadeu, que va tenir un important paper en els difícils temps de l'arribada de la primera gran epidèmia de pesta negra, l'any 1348, la qual provocà la mort de gairebé les dues terceres parts de la població vallenca.

Un altre aspecte que cal remarcar en aquest recorregut per la llarga història dels hospitals de la ciutat de Valls és comprovar a qui s'adreçava l'atenció en cada moment històric. D'aquesta manera, observarem que durant molts anys, fins pràcticament al segle XIX, els serveis dels hospitals estaven més relacionats amb la beneficència que amb la curació dels malalts. L'hospital era un centre d'atenció i acollida dels pobres, dels malalts desvalguts, dels orfes i dels infants abandonats, tot i que també acollia pelegrins i viatgers que estiguessin de pas i també forasters malalts que no necessàriament havien de ser pobres.

Efectivament, al llarg del segle XIX, a mesura que la pràctica mèdica es va professionalitzant més i adquireix, per tant, més importància, es produeix una transformació en el model d'hospital, que, de forma lenta però progressiva, es va especialitzant en l'atenció dels malalts aguts.

L'any 1868 l'hospital s'instal·la a la seu de l'antic convent de Sant Francesc. I és precisament en aquest moment quan l'hospital s'obre al conjunt dels ciutadans i passa a atendre, també, els malalts que no són pobres, els quals pagaven una quantitat per la seva estada al centre.

El començament del segle XX representa la conversió definitiva de l'Hospital de Valls en un hospital d'aguts. L'any 1936, en el context de la Segona República, l'hospital es converteix en Hospital Comarcal i s'integra a la xarxa pública d'hospitals de Catalunya. La Guerra Civil estroncà, però, aquest projecte. Durant els sagnants anys del conflicte s'instal·là a Valls un Hospital de Sang, en una ubicació diferent a la del convent de Sant Francesc, concretament a l'edifici de les Germanetes dels Pobres, l'actual Col·legi Claret.

Durant la postguerra i el franquisme, l'Hospital, si bé atenia malalts de beneficència, centrava bona part de la seva activitat en l'atenció a accidentats, intervencions d'urgència i, sobretot, atenció als parts. Malgrat els pocs recursos, l'any 1964 les sales generals es reformaren i es crearen cambres individuals.

L'any 1973 s'inaugurava la nova Residència Geriàtrica (l'actual Residència Alt Camp). El primer ajuntament democràtic va iniciar el projecte de construir un nou hospital aprofitant l'edifici de Sant Francesc i el seu entorn.

El 21 de juny de 1985, el mateix dia que s'inaugurava la Residència Assistida situada a l'edifici de Sant Francesc, es col·locà la primera pedra de l'Hospital d'Aguts als terrenys annexos.

El dia 1 de novembre de 1990 s'inaugurà el Pius Hospital de Valls, el qual actualment, amb una plantilla de més de 500 professionals, atén els problemes de salut dels ciutadans de les comarques de l'Alt Camp i de la Conca de Barberà amb uns serveis de qualitat, accessibles i de proximitat.

Pujar