El proper 15 de febrer de 2019 a les 19:30 l'Institut d'Estudis Vallencs acull la presentació del llibre "Ensenya'm la llengua", un recull de vocabulari popular relacionat amb la salut que reivindica el disposar d'una sèrie de paraules, mots i expressions que són explícits i necessaris per poder explicar què ens està passant quan ens trobem malament.

Antoni Beltran i Genescà (Matadepera, 1955),  és llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (Hospital de Sant Pau), especialista en Medicina Interna i en Medicina Familiar i Comunitària. A l'Hospital Sant Joan de Reus va ser metge internista, als pobles de Puigpelat i Alió (Alt Camp) metge de capçalera, i des de fa més de tres dècades exerceix de metge d'atenció primària i com a geriatre a Sant Feliu de Guíxols.

Complementàriament a la seva activitat professional, ha pres la iniciativa, en el marc de l'Espai del Metge Rural, de recuperar i ordenar el vocabulari popular relacionat amb la salut. Ja fa més de quatre anys que porta al damunt una petita llibreta, on va anotant expressions singulars i populars dels símptomes que li exposen els seus pacients, expressions pràcticament fora de circulació que ha recuperat per tal de no oblidar-les.

Tot aquest recull en pàgines de llibreta ha pres forma de llibre, presentat a mitjans del mes de maig de l'any passat, arriba ara a la ciutat de Valls després de més de 60 entrevistes, presentacions i articles. En aquesta ocasió, destaca la intervenció del Dr. Joaquim Pellejà, gerent del Pius Hospital de Valls entre els anys 2011 i 2017, i el Dr. Anton Cartanyà, cap de servei de Medicina Interna del Pius Hospital de Valls des de 1990 fins el passat juliol de 2017. Tots dos, professionals amb reconeguda trajectòria i contrastada experiència que sumaran les seves veus a l'exposició del Dr. Toni Beltran. A més, el president de l'Institut d'Estudis Vallencs (IEV) Xavier Salat intervindrà també durant la presentació.

---

Sinopsi

«Doctor, el nen ha caigut i s'ha fet un chichón». «Senyora, el que té el seu fill és un nyanyo com una casa».

El lèxic del català referit a la salut i a les malalties està pioc i té unes quantes xacres derivades de l'estandardització de la llengua i de la influència del castellà. Els tirons i els desgarros guanyen presència a les consultes en detriment de les estrebades i carns esqueixades, i els chichons i els sarpullits de mica en mica passen davant dels nyanyos i les granissades.

Aquest llibre vol ser una eina per a recuperar un vocabulari popular i col·loquial que fins fa pocs anys era viu, explícit i completament natural; un llenguatge farcit de fogots, tropells i cobriments.

De la mateixa manera que s'han recuperat paraules com «segell», «bústia» o «vorera», hem de ser capaços de fer el mateix amb «el ventre de la cama», «encarcarat» o «rogall». Si els nostres avantpassats, que no van poder estudiar en català, van conservar els mots, seria una trista paradoxa que els joves d'avui els perdessin. «Només de pensar-ho, senyor doctor, em venen rimbomboris».